
L’os maxil·lar és l’estructura que sosté les dents superiors. Quan es perd una peça dental i passa el temps sense reemplaçar-la, aquest os comença a reabsorber-se de forma natural. També pot perdre’s volum d’os per malalties periodontals, traumatismes o l’ús prolongat de pròtesis removibles.
Aquesta pèrdua d’os suposa un problema per a la col·locació d’implants convencionals, que necessiten ancorar-se en una quantitat suficient de teixit òsic per ser estables. Quan l’os disponible és escàs, cal buscar alternatives: regenerar l’os perdut mitjançant injerts o utilitzar implants especials que s’ancorin en zones amb major densitat òssia, com l’os cigomàtic.
Quan un pacient descobreix que no té prou os maxil·lar per col·locar-se implants dentals, sol apareixer una pregunta inevitable: quines opcions tinc ara? La resposta, afortunadament, és que existeixen solucions eficaces. Les dues més habituals són els implants cigomàtics o l’injert de os, i triar entre una o altra depèn de diversos factors que convé entendre bé abans de prendre una decisió.
En aquest article anem a analitzar ambdues tècniques amb claredat, comparant les seves avantatges, temps de recuperació, candidats ideals i situacions en les quals cada una resulta més adequada. El nostre objectiu és que puguis arribar a la teva consulta amb informació útil i preguntes concretes, perquè la decisió final sempre ha de prendre’s junt amb un especialista que valori el teu cas particular.
L’injert òsic és una tècnica que busca regenerar l’os perdut perquè, posteriorment, es puguin col·locar implants convencionals. El material de l’injert pot procedir del propi pacient, de donants o de materials sintètics biocompatibles.
El cirurgià col·loca el material d’injert a la zona on falta os i el fixa perquè el cos l’integri progressivament. Aquest procés de regeneració, anomenat osteointegració de l’injert, requereix diversos mesos. Un cop que l’os nou s’ha consolidat, es procedeix a col·locar els implants dentals.
Els implants cigomàtics són implants especialment dissenyats per ancorar-se a l’os cigomàtic, també conegut com a os malar o pòmul. Aquest os té una densitat molt alta i no es veu afectat per la reabsorció que pateix el maxil·lar.
A diferència dels implants convencionals, els cigomàtics són més llargs i s’insereixen en un angle específic per a arribar a l’os del pòmul. Això permet prescindir de l’injert òsic en molts casos, ja que no depenem de l’os maxil·lar per aconseguir la estabilitat necessària.
Una de les diferències més rellevants entre ambdues opcions és el temps fins a tenir les dents definitives:
Amb injert d’os: el procés complet sol durar entre 9 i 18 mesos. Primer cal esperar a que l’injert s’integri (4-6 mesos), llavors col·locar els implants i esperar la seva osteointegració (3-6 mesos més), i finalment confeccionar la pròtesi definitiva.
Amb implants cigomàtics: en molts casos és possible col·locar una pròtesi provisional fixa el mateix dia de la cirurgia. La pròtesi definitiva sol estar llesta en 3-6 mesos.
La recuperació varia segons cada pacient, però en termes generals:
En ambdós casos, el seguiment postoperatori i el compliment de les indicacions de l’especialista són fonamentals per a l’èxit del tractament.
La tria entre implants cigomàtics o injert d’os no és universal. Cada cas ha de valorar-se individualment, però existeixen algunes orientacions generals:
La cirurgia es realitza sota anestèsia, per la qual cosa durant el procediment no hi ha dolor. El postoperatori pot implicar molèsties i inflamació, però es controlen bé amb la medicació prescrita. Molts pacients refereixen un postoperatori similar o fins i tot més suportable del que esperaven.
Pots expressar les teves preferències, i és important que ho facis. No obstant això, la indicació final depèn de la teva anatomia, el teu estat de salut i altres factors que només poden valorar-se amb un estudi complet. L’especialista t’explicarà quines opcions són viables en el teu cas concret.
Encara que la majoria d’injerts s’integren correctament, existeix un petit percentatge de casos en els quals no es coneix la regeneració esperada. En aquestes situacions, els implants cigomàtics poden ser una alternativa per no haver de repetir el procés d’injert.
Els estudis disponibles mostren taxes d’èxit molt elevades a llarg termini, comparables a les dels implants convencionals. Com qualsevol tractament, requereixen un manteniment adequat i revisions periòdiques.
Cada boca és diferent, i el que funciona perfectament per a un pacient pot no ser la millor opció per a un altre. Per això, abans de decidir entre implants cigomàtics o injert d’os, és imprescindible realitzar un estudi complet que inclou radiografies tridimensionals, valoració de l’estat de salut general i una conversa detallada sobre expectatives i preferències.
A Clínica Dental Merino treballem amb un enfocament individualitzat, dedicant el temps necessari a explicar cada opció amb claredat i resolent totes les dubtes abans de començar qualsevol tractament. Si tens poc os maxil·lar i t’han dit que no pots portar implants, et convidem a sol·licitar una valoració per estudiar el teu cas i explorar junts les alternatives que millor s’adaptin a la teva situació.
La manca d’os ja no és una barrera definitiva per recuperar la teva sonrisa. El que és important és trobar la solució adequada per a tu.